Ja tinc la Nintendo 3DS!

Dimecres va ser el meu 30è aniversari i encara que a molts els pugui semblar que ja no és edat no només per a jugar a videojocs, sinó per a demanar-se i rebre com a regal d'aniversari una consola, als lectors d'aquest bloc no us estranyarà tant que m'hagi convertit en el propietari d'una Nintendo 3DS Aqua Blue amb els seus dos jocs més destacats i una funda molt maca.

A més he aconseguit la consola menys d'un any després del seu llançament, cosa que no havia passat mai a la meva vida i que ha estat possible sens dubte gràcies a la dràstica baixada de preu que Nintendo es va veure obligada a fer l'estiu passat, pocs mesos després que sortís la consola, en veure que les seves vendes no acabaven d'anar com s'esperava.

El problema precisament era la manca de títols potents al seu catàleg, sobretot. Títols com els dos que em van regalar i que no van arribar fins a finals de 2011 a les botigues de tot el món. Amb ells i la rebaixa la nova portàtil de Nintendo està trencant els rècords establerts per la seva predecessora, la Nintendo DS, que és la segona més venuda de la història per darrere de la Playstation 2.

Aquest és el Super Mario 3D Land, que té molt bona pinta i efectivament la crítica l'ha deixat molt bé. Les seves vendes, milionàries, confirmen que el públic hi està d'acord.

I aquest el Mario Kart 7, que encara s'ha venut més que l'altre i que en el remot cas que hagués tingut dubtes sobre si comprar-me aquesta consola o no, els hauria esborrat perquè com ja deveu saber m'encanten els títols de velocitat humorística dels personatges de Nintendo, que per cert ja els tinc tots:

• Super Mario Kart (Super Nintendo, 1992)
• Mario Kart 64 (Nintendo 64, 1996)
• Mario Kart Super Circuit (Gameboy Advance, 2001)
• Mario Kart Double Dash (Gamecube, 2003)
• Mario Kart DS (Nintendo DS, 2005)
• Mario Kart Wii (Wii, 2008)
• Mario Kart 7 (Nintendo 3DS, 2011)

N'hi ha un parell que encara els he d'acabar d'explotar, i tampoc no sóc excessivament bo, però em defenso i sobretot m'ho passo molt i molt bé mentre hi jugo, especialment si és amb competidors humans i encara més si els tinc a prop en partides multijugador local.

Ja ho he dit més d'un cop: m'és igual si la nova portàtil de Sony, la PS Vita, té els gràfics més potents: jo en portàtils no tinc cap dubte que el que vull és el que m'ofereix Nintendo, i això de les 3D estereoscòpiques, sense ulleres, em va fer gràcia, però els seus nous títols, que no sortiran per a la DS, encara més. 

Per acabar-ho d'adobar, la meva nena em va regalar aquest objecte friki del qual ja havia parlat però que pensava mirar-me amb calma jo, algun dia:

La glaçonera dels Space Invaders! Em va fer molta il·lusió, perquè no me l'esperava en absolut tot i haver dit en parlar dels malalts d'aquest joc que existia aquest objecte i que el volia per l'aniversari, com tampoc no m'esperava, malgrat que havia expressat el meu desig de tenir-la, aquesta samarreta:

És del Pull & Bear i l'havia vist sobretot en versió dessuadora, però van tenir la mala llet de llançar-la com a nova col·lecció en època de rebaixes, una tàctica amb què et fan picar perquè vas disposat a comprar coses i en trobes de noves que tems que no arribin a les rebaixes d'estiu i hi caus. Jo ho vaig fer amb aquesta altra samarreta:

El Koopa Troopa, que vaig aprendre a estimar sobretot amb els Mario Kart. Però és clar, no en podia comprar gaires a preu normal, i de tota manera havia perdut la pista a la del Sonic, perquè no la trobava en samarreta com he dit abans, però l'aniversari ho ha fet possible.

I bé, aquest ha estat el meu 30è aniversari videojoquísticament parlant, que ha donat per a molt i que m'ha proporcionat la meva 20a consola, 21a si comptem el Mega-CD com a consola. Ara hauré de provar els jocs!